Set de 7

Confesso que mai no m'he trobat John Berger (i que si m'he creuat algun cop amb ell pel carrer Pelai tampoc no l'he reconegut). I també reconec que, en les distàncies curtes, l'Amidala... bé, la Marty (por Martin, el abuelo al que nunca conocí) de "Beautiful Girls", és molt més impactant que qualsevol escriptor, per més talent que acumuli dins el seu cervell.

Però entenc les sensacions de plenitud i satisfacció que dóna trobar-se amb segons quines brillants personalitats del món on es desenvolupa la vida laboral de plumilles com nosaltres. Així que aquí va la meva llista (ampliable) d'entrevistats (in person) favorits:

1) Ernest Borgnine: el dolent de "De aquí a la eternidad" o "Los Vikingos" no és, només, un dels paios més macos amb qui he tingut l'oportunitat de xerrar de cinema... També és història viva del Hollywood més clàssic.
2) Woody Allen: pel que tothom m'havia comentat no anava amb massa esperança d'entrevista brillant (i no ho va ser), però compartir uns minuts amb el Woody és un dels cims de la professió. A la nostra segona trobada ja no hi havia nervis.
3) Leonor Watling: què haig de dir que no hagi dit ja... La vaig conèixer quan no era chica Almodóvar, ni cantava (gran concert, el darrer de Marlango al Palau de la Música), ni havia fet més tele que "Querido maestro". Em va conquerir amb la frase "me llamo Íñigo Montoya, tú mataste a mi padre, prepárate a morir". Ens hem vist sovint i fins i tot vam quedar una vegada per fer una birra. Enveja? Jo la tindria...


4) Chiquito de la Calzada: un geni, un monstre, el més gran talent còmic d'aquest estat (digues-li estat digues-li Espanya). Poques vegades he rigut tant en tant poc temps...
5) Jean Reno: un tipus normal i corrent, gens crescudet per la fama. Capaç de lloar a Natalie Portman o a Robert de Niro amb la mateixa facilitat que rajaba del Tom Cruise... Un plaer (o dos, que hi vaig repetir).
6) Nick Hornby: no va ser una entrevista, vam veure plegats (gràcies al meu company de blog i amic de Kirikis) un partit de Champions del Barça i vam discutir sobre el (nefast) rendiment d'Overmars. Gran escriptor, dubtós coneixedor del futbol...
7) Epi: estava a punt de retirar-se, jo encara estudiava a l'Autònoma. I allà, al vell Palau Blaugrana, vam anar a fer un treball de facultat. Va ser encantador i ens va encantar compartir amb ell (i els seus companys d'equip aleshores) una estoneta. Un ídol a tocar...