Coses que em fan gràcia

Les parides del Xavi. Són regeneradores. Una dosi de Xavi, d’altra banda suficient per acabar amb la paciència d’un sant baró, és necessària a la vida. Al món calen més Xavis…

Tots i cadascun dels gags d’"Aterriza como puedas". ¡¡¡Escogí un mal día para dejar de esnifar pegamento!!!

Recordar el "moment Puma" del passat Festival de San Sebastian, el pitjor del sis. I repassar cada nit de l’edició de fa tres anys: la festa mexicana, el paio disfressat de ballarina a la cua del taxi a les 7 del matí, l’entrevista amb el Brendan Gleeson, l'assatjament sexual d'una noia actriu cap a un noi periodista, les festes Patatín, l'enganxada racial d'un fotògraf pallús, el Jairo...

Els meus ninos d’Epi i Blas (com és possible que tanta gent de la meva generació encara els confongui? L'Epi es el taronja, el que es banyava amb el patito, i el Blas és el caraplátano), col.locadets a l’estanteria del menjador de casa.

La cara que posa la L. quan li explico les meves aventurilles. "Una altra vegada? Què farem amb tu, Montoyita!"

Quan Gene Wilder i Marty Feldman es troben a l’estació ("doctor Frankenstein? No, es Fronkonstin. Usted debe de ser Igor…") a la sensacional "El jovencito Frankenstein".

Veure l’A. ballant country amb botes i barret de vaquero.

Les collejas de l’Amparo Baró i el masclisme sense vergonya d’el Frutero a "7 vidas".

Aquest xiste del Forges: el tinc penjat al suro de la feina i cada cop que giro el cap a l’esquerra no ho puc evitar, em descollono…