holaquetalcomoestamos

Val, d’acord, ho confesso. Ens hem embolicat en aquest experiment per enveja cotxina. Suposo que el Lozzy us dirà que tenia moltíssimes ganes d’expressar-se, de mostrar per escrit les seves reflexions. Però jo… amics, jo ho faig per enveja. He descobert el rotllo aquest dels weblogs per culpa de dos amics i d’una noia. I m’hi he enganxat. I he acabat pensant… què coi, jo també vull. “Culo veo, culo quiero”, que dèia aquell.
No sé si l’allau d’idees i temes sobre els quals em plantejo escriure en aquest inici s’acabaran fent realitat, donada la meva coneguda (pels que la coneixen) manca de constància i la meva tendència al “uf, quina mandra”. Però, en qualsevol cas, mentre duri ens divertirem.