He decidido tomármelo con calma

Tinc certs (i absolutament innecesaris) debats musicals amb alguns amics. Jo els penjo l’etiqueta de “cools” i ells contraataquen cridant fins a quin punt m’agrada Melendi. I no és que sigui especial seguidor del paio, que em cau francament simpàtic, tot sigui dit. Però ells estan contents carregant-se la música “fàcil” que escolto. Què voleu que us digui, si prefereixo els Presuntos Implicados, el Coti o la Julieta Venegas abans que Franz Ferdinand o els Wilco. Demano disculpes?

Aquest matí escoltava, mentre em vestia, un disc del Joaquín Sabina. Vaig per ratxes: repeteixo cançons una i altra vegada, pels matins, i ara m’ha agafat per “Como un explorador”. Sabina, si... res de Black Rebel Motorcycle Club, ni parlar-ne de Los Planetas, passo de Coldplay, ja em perdonareu. No sóc gens original, explicant la meva passió per les lletres del Sabina. M’arriben per properes, m’hi identifico en algunes coses. M’han acompanyat en nits memorables i en viatges inoblidables. M’han servit de consol en moments ben fotuts. M’emocionen i em diverteixen. Crec que es convertiran en habituals d’aquest racó internàutic…