Quins llagrimons!!!

Confesso que m'he passat la setmana pensant que no podia ser, que era un error matar-la. Tota una traició a l'esperit d'una sèrie que, malgrat els tòpics i les situacions exageradament xorres que presenta sovint, em fa riure moltíssim. I ara van i es carreguen, a lo Chanquete, a la Belén Rueda. El Barça acabava de palmar amb el Liverpool i jo només podia pensar en si arribava a temps de veure començar "Los Serrano". I si, el vaig veure senceret. Confesso que se'm va posar la pell de gallina quan, en acabar l'episodi, es complia el convenientment filtrat a la premsa (amb fragment avançat al youtube inclòs). I confesso que em van caure uns llagrimons, només comparables als provocats per la mort del iaio Siset a "Secrets de família", allà, assegut a un banc d'una estació (de Puigcerdà?) de tren.

Lucía, descansa en pau (catòdica), i que la teva desaparició no alteri el bon humor que m'enganxen els Resines, Bonilla i Molero cada dimarts a la nit.