Definiu-me com a patètic, però acabo de ser petonejat per la Leonor Watling i se’m cau la baba. Passa que, quan un, a banda de ser mitòman, és heterosexual convicte i confés, que et petonegi la Leonor Watling no és tonteria. I no sabeu com petoneja, la Watling. I com t’abraça mentre els seus llavis t’acaronen la galta i un soroll, un magnífic soroll de petó sorollós, es converteix en música celestial.
22 septiembre, 2005
Suscribirse a:
Comment Feed (RSS)
|