19 septiembre, 2005

Las ovejitas y el bola

Entre discutir amb companys sobre els mèrits de Manuel Gutiérrez Aragón per rebre el Premi Nacional de Cinematografia (algú que ha rodat “Visionarios”… mereix cap altra cosa que no sigui una patada al cul?) i continuar coincidint en que la peli del Winterbottom és la millor de les que s’han vist a la Secció Oficial fins ara, l’acreditat vacacionero al Festival (el menda lerenda, vaja) aprofita per gaudir coses tan cinematogràfiques com un partit de futbol (malgrat que el resultat no sigui el desitjat, snif) a un bar de Lo Viejo, o per (algú ho dubtava?) anar a totes les festes, saraus i pesebrones possibles.

No parlaré de que els periodistes de Madrid comen aparte (tot i que m’encanta compartir moments amb les Chusas), ni de borratxos ilustres, que les festetes nocturnes donen per molt i un acaba sent testimoni de petons entre actors argentins fills de la núvia i periodistes de diaris catalans del dia (del dia d’avui, of course). Tot i que no cal fer hores extra per presenciar el momentasso del festival: Carmen Sevilla entrevistant al pobre Juan José Ballesta per “Cine de barrio”. Primera pregunta: “¿qué me cuentas?” Resposta de l’atribulat ex bola: “¿Qué te cuento de qué?”

Les noves recomanacions cinematogràfiques: “7 vírgenes” i “El infierno”, que, a més de ser bona, té a l’Emmanuelle Béart de protagonista. I és aquí, a Donosti. I jo estic sueltu... Aquesta nit promet...

PD: Què se li pregunta a una actriu que ha fet una autèntica basurilla de pel.lícula?
PD2: Missatge a Arsène Lupin. El Viscosillo és davant meu en aquests mateixos moments... De moment la nostra virginitat segueix intacta. Seguirem informant.