21 marzo, 2006

Operació Pànfil (part 1)

18 de març, comiat solteril. En breus ratlles, alguns moments per recordar…

1) A Can Romeu… Els xupitos d’orujo reconvertits en vasos llargs i la cambrera preguntant qui era el nòvio… Tot plegat mentre debatíem si el plan B era o no millor que el plan C.
2) I els karts? I la meva L? Per que jo no tinc carnet de cotxe, no sé si ho sabíeu…
3) Per què quasi ningú va lluïr la samarreta de disseny feta per l’ocasió?
4) Veure un partit del Barça a l’Aloha requereix plena concentració: el trànsit de parelles no s’atura, cosa perfectament comprensible atesa l’estructura del local, ple de racons foscos on deixar anar la luxúria adolescent que blablabla…
5) Els cambrers de la Camarga pateixen només veure’ns arribar, ja una mica tocadets. El doble de Javier Tomeo es a punt de desaparèixer sota una safata.
6) La discussió. Amb majúscules. Malinterpretada, per cert, per alguns malpensats. I no, no es tractava de fer números ni de fer-se el xulo.
7) Els primers cubatejos de la jornada, rematats amb una cambrera cañón amb problemes a l’hora de retornar el canvi.
8) La simpatia de la Meri, una filipina suposadament puta (voleu dir, que no era una noia extremadament carinyosa?) a qui, curiosament, jo recordava al seu ex nòvio. Quina casualitat, ves per on! I el Mitsuo animant-la: “es muy cariñoso, tú insístele”.
9) Per cert: què feien els companys de farra parlant, en ple puticlub, de l’educació pública vs. la privada i de la mort?
10) El remate del tomate: el karaoke! Ens quedem amb les ganes de sentir cantar “Mediterráneo” a l’homenatjat, mentre debatim amb el Xavi (“semblàveu dos emperadors de la droga colombiana”, ens diu el Grapes) sobre la forma de guanyar-se les garrofes de les noietes que omplen el local.

El 31 per la nit, segona part!