Triple en Manresa

Conèixer l’Audie Norris i ballar amb l’Aida Folch. Dues fites que la nit dels Fotogramas de Plata va fer possibles. Moment: la nit de dilluns 20 de febrer. Lloc: la discoteca (diuen els madrilenys que rància) Joy Eslava. Situació: sortia jo de la meva lluidíssima locució internetera quan em topo amb el mític Joan Estrada, representant d’actors i d’esportistes, home de bàsket i de teatre, vividor envejable. Acompanyat de Juan Domingo de la Cruz i d’Audie Norris (i senyores): dos homes històrics a la secció basketbolística blaugrana. Em quedo sense parla quan l’Estrada em veu i crida: “este es un culé de pura cepa!!!”. Li dono la mà al Lagarto i a l’Atomic Dog, parlem breus instants, ens fem una foto (amb la càmera de l’ex jugador nord-americà… probablement mai no la recuperaré… si ho faig, prometo penjar-la en aquest blog) i ens acomiadem, no sense haver repetit un munt de cops el gran honor que és per mi compartir uns breus moments amb dos monstres que tan bé m’ho han fet passar…

Ja a la pista i després d’haver departit alegrement amb la Turu i amb una amiga seva que porta el morbo per bandera (no només em va explicar que és la “garganta profunda” de l’oficina, també va ensenyar-me tatuatges francament estimulants i va anunciar-me que a casa seva té unes manilles… mmm...monotema!!!), em vaig trobar al mig de la pista, saludant per segon cop a l’Aida Folch, que no va dubtar en treure’m a ballar una mena de música que sóc incapaç de definir.

No diré com vaig acabar la nit, perquè sóc un gentleman. I perquè tampoc me’n recordo massa…