10 dies després

Començo a superar el meu núvol amsterdamnés, producte, sens dubte, de llargues estades al "Basjoe" (on el doble de Kluivert i Mr. Trena Gegant només feien que repetir "porro... puta madrrrre", servint-nos el complement perfecte per capuccinos, peach teas o birretes vàries) i ja em sembla que el nostre periple holandés és lluny lluny (només han passat dues setmanes i... ja han passat dues setmanes!!!). Tot i q encara no sóc capaç de situar-lo dins el meu top de viatges (encapçalat sens dubte per London), és cert que les sensacions són molt positives: vam gaudir de la ciutat (amb edificis torçats, canals concèntrics i caos circulatori), de la seva oferta cultural (del Museu Van Gogh a la Casa d'Anna Frank, passant per una completa visita a les instalacions de l'Ajax), gastronómica (res d’arengades, però) i al.lucinógena.

Ciutat bonica i molt acollidora, Amsterdam m’ha deixat algunes algunes preguntes sense resposta:

1) Per què les cortines de l’habitació s’obrien misteriosament abans de les 9 del matí de cada matí?
2) Per què no vam tastar els bolets?
3) Per què m’acusen de roncar quatre persones que ronquen tant o més (vale, no tant i tampoc més) que jo?
4) Per què la cambrera d’Utrecht no em va desitjar A MI allò de “have a nice evening”?
5) Per què no vam entrar al túnel del terror?
6) Per què vam anar al Museu Van Gogh quan només faltava una hora per tancar? Eh? Eh? Eh?
7) Per què no vam trastejar amb cap holandesa?
8) Per què sembla que els peatons no tinguin lloc per passar entre tants carrils-bici i carrils-tranvia?
9) Per què us entesteu en dir que l’ajudant del jefe de l’empresa de lloguer de cotxes era portorriqueny quan, en realitat, era portugués?
10) Per què no vam visitar amb més calma el barri vermell?