Llimones i cops de puny

Coneixeu la teoria de les llimones? Sembla ser que diu q veure llimones (ara que ho penso, ignoro en quin estat: tallades? Senceres?) provoca salivació. Allò dels “perros de Pavlov” (records dels meus temps a la Facultat de Psicologia…) però en versió humana. No en tenia ni idea, però m’ha agradat conèixer la teoria en qüestió i, sobretot, les aplicacions que li va donar qui me la va explicar.

Hi ha dies estranys, setmanes ben peculiars. I aquesta ho ha estat: i no només per l’efecte cítric. Cinc anys esperant un títol futbolero i ho celebro (¿?) a l’hospital, després d’haver estat atònit espectador d’un acte violent que ens ha desmuntat moltes coses: confiances amb peus de fang, impotència davant la impotència, tristor d’una fugida inesperada…

També m’han parlat de la màgia d’aixecar-se a les sis del matí per veure ocells enmig de la natura i de les pelis porno que qualsevol canal local, de Barcelona o de Girona, emet passades les 12. Continuo trampejant com puc la meva tendència a no fer cas del que jo mateix aconsello als altres. I, havent passat tant de temps com ha passat, continuo preguntant-me… de qui coi eren les sabatilles que vaig dur als peus durant tres mesos???